5. ELS VALORS NATURALS DE LES PROFUNDITATS

El color blau de la mar que a tots ens resulta tant estimulant amaga un apassionant món on les lleis canvien i els ecosistemes i els éssers vius que allí es troben adquireixen una bellesa sorprenent.

Algunes barques arribaven fins les nostres platges, anys 60.

Als fons marins de Nules s'hi presenten diversos tipus de comunitats ecològiques com són les que viuen a les arenes fines ben calibrades, els fons arenosos fangosos, les praderies de Caulerpa prolifera i Cymodocea nodosa, barres de roca i el hàbitat estructural més important del Mediterrani, el que conformen les praderies de Posidonia oceanica que, en el passat ocupava immenses extensions.

Fons marí amb praderies de Caulerpa prolifera i Posidonia oceanica.

Fons rocós amb Eunicella clavolinii.

Fons arenós amb un caragol ermità.

Praderia de Cymodocea nodosa.

La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica del Mediterrani. Les fanerògames marines son plantes vasculars que es diferencien de les algues per tindre teixits diferenciats en arrels, tiges, fulles, fruits i llavors. Son semblants estructuralment a les plantes terrestres però viuen submergides fins als 30 o 40 metres de profunditat, segons la lluminositat, que la limita a l’hora de poder viure i fer la fotosíntesis. Pertany a una grup de fanerògames marines que s’adaptaren a viure en ambients acuàtics fa 140 milions d’anys, en l’actualitat existeixen unes 60 especies distribuïdes per zones tropicals i templades.

Flor de Posidonia oceanica.

Fruit de Posidonia oceanica.

En el Mediterrani, Posidonia oceanica y Cymodocea nodosa, una altra fanerògama marina present a les nostres aigües, són les especies més abundants i ocupen una gran superfície dels fons marins de la franja litoral.

La seua abundància i extensió fa que els “alguers”, com popularment es coneixen les praderies de Posidonia oceanica a la Comunitat Valenciana, juguen un paper molt important a l’ecosistema marí. Són els equivalents als boscos terrestres i estan protegits per diferents lleis d’àmbit autonòmic, nacional (Catàleg Nacional d’especies Amenaçades i Conveni de Barcelona) i europeu (Directiva Hàbitat de la Xarxa Natura 2000).

Exemplar de nacra (Pinna nobilis) que creix entre la praderia de P.oceanica.

Proporciona una serie de serveis a la zona costera garantint el funcionament del ecosistema marí i la seua conservació:

- És el ecosistema més productiu del Mediterrani.

- Oxigenen les aigües litorals i actuen com a fixadores del CO² atmosfèric.

- Formen esculls-barrera que redueixen la força del onatge i ajuden a fixar els sediments, protegint la costa de l’erosió i minimitzant la resuspensió de materials.

- Proporcionen hábitat a més de 400 espècies de flora y 1000 espècies de fauna que allí troben un lloc on refugiar-se i reproduir-se, moltes d’elles d’interés pesquer.

- Dificulta l’assentament d’especies d’algues invasores al representar una forta competència front als recursos .

Serrà (Serranus scriba).

Polp (Octopus vulgaris).

La Posidonia oceanica té un creixement lent i forma una estructura amb una gran longevitat, que per creixement clonal crea praderies que estan interconectades i l’origen del qual es remunta a més de 100.000 anys. La lenta recuperació que ofereixen aquestes praderies després de ser degradades i la seua importància ecològica fan necessari marcar mesures per a protegir-la.

Les principals amenaçes a les que està sotmesa són de caràcter antròpic:

- Vesaments incontrolats de residus contaminants a través d’emisaris i depuradores.  Aporten substancies químiques i materia orgànica que debiliten la planta, a més afavoreixen que l’aigua siga tèrbola, reduint la quantitat de llum que li arriba.

- La pesca arrossegament sobre les praderies té un efecte devastador, ja que comparativament seria com talar un bosc per a caçar porcs senglars.

- Les ancores d’embarcacions i les seues cadenes arranquen i tallen les arrels i fulles de les praderies.

Grup de familiars pescant al rall a la gola, anys 40.

Veïns de la mar pescant a vora mar, anys 70.

A les nostres aigües, encara que ens semble sorprenent, a poc que ens endinsem, podem trovar cetacis com els dofins mulars (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el rorqual o balena comú (Balaenoptera physallus).

Dofí mular (Tursiops truncatus).

L’entorn de les piscifactories, com la que tenim davant del nostre poblat marítim és freqüentat per poblacions de dofins, ja que l’exés de nutrients i la protecció que ofereixen les estructures flotants que allí s’empren per a la cria de peixos, mantenen poblacions de diferents especies que serveixen d’aliment als dofins.

D’altra banda, al Mediterrani hi ha poblacions de balenes que van migrant en busca d’aliment i llocs de reproducció. En la seua ruta migratòria desde l’estret de Gibraltar al Mar  de Liguria, al nord de Còrsega i Cerdenya, pasen front les nostres costes, albirant-se a escassos kilòmetres mar en dins.

Balena varada a vora mar, any 1956.

L’estat de conservació de la mar, en les zones costaneres sobretot, ve determinada per les activitats antròpiques, emissaris que vessen aigües residuals que les depuradores no netegen suficientment, sobretot en llocs turístics a les èpoques estivals; clavegueres que desaigüen directament a la mar o a sèquies; els rius arriben amb gran quantitat de substàncies contaminants provinents de l’industria; els ports suposen nuclis contaminants ja que no sempre es segueixen les normes per mantindre’ls nets; la pesca il·legal dels que no respecten les zones on no es pot pescar i la introducció d'espècies invasores a través dels grans vaixells de mercaderies.

Praderies d'espècies invasores com Caulerpa racemosa cubreixen ràpidaments els hàbitats degradats, reduïnt la biodiversitat.

Tots en major o en menor mesura hem de ser responsables i concients per a degradar el mínim possible el blau que tant ens fascina, la mar és principi i és fí, així que pensa que tot allò que aboques, si no ho fas al lloc corresponent va a parar a la mar, pensa el que compres i informat de com i on s’ha pescat.

Cuida-la, perquè poder gaudir de la mar és qualitat de vida. Implica’t!!!